Com ha s'ha comentat a l'entrada anterior, l'escenari actual de la societat es caracteritza per ser canviant i cap a la societat del coneixement. Llavors no és d’estranyar que les organitzacions hagin de canviar amb la societat per adaptar-s’hi i sobreviure a aquest. Els factors claus de l'èxit són:
- "Adaptar les estructures a una nova situació competitiva global.
- Enfocar les organitzacions a assolir una major satisfacció del client.
- Resposta a la creixent complexitat organitzativa i de l'entorn.
- Desenvolupament i estimulació del capital intel·lectual."
Font: Las organizaciones horizontales. Uch Portal de estudiantes de recursos humanos.
Per tant, independentment del seu poder o riquesa, les organitzacions s'enfronten a nous reptes organitzatius aquest segle XXI:
Les organitzacions horitzontals pretenen entregar el màxim de valor al client potenciant així les avantatges competitives de les mateixes. Es tracta de gestionar horitzontalment, de manera que la mà visible del director jeràrquic dona pas a la mà invisible del mercat i on els recursos s'acaben traslladant de manera natural al seu us més eficient, d'aquesta manera la feina que no aporta valor afegit desapareix.
Les característiques principals de les organitzacions horitzontals són:
Organitzacions En Xarxa- Organitzacions que operin a un entorn global i que hagin d'actuar localment.
- Redisseny i reestructuració organitzativa.
- Millora de la qualitat i de la competitivitat.
- Empowerment: delegar més poder d’avaluació i decisió.
- Disminuir la complexitat.
- Augmentar la velocitat de resolució de situacions complexes.
- Incrementar la capacitat de reacció en front a canvis de l'entorn.
- Valors de tercera generació.
Les organitzacions horitzontals pretenen entregar el màxim de valor al client potenciant així les avantatges competitives de les mateixes. Es tracta de gestionar horitzontalment, de manera que la mà visible del director jeràrquic dona pas a la mà invisible del mercat i on els recursos s'acaben traslladant de manera natural al seu us més eficient, d'aquesta manera la feina que no aporta valor afegit desapareix.
Les característiques principals de les organitzacions horitzontals són:
- Direcció per processos, no per tasques.
- Gestionar equips, no persones.
- Aprofitament de les TIC.
- Varietat de competències.
- Autogestió d'equips.
Les organitzacions en xarxa basa el seu èxit en la capacitat per crear xarxes robustes i estables. La seva naturalesa és estar connectada. La base d'aquestes organitzacions és l'eficiència, control i estabilitat. Eficiència degut a la reducció dels costos de producció i administració, control per adquirir molta informació i d'aquesta manera s'eviten situacions d'inseguretat i, per tant hi ha més estabilitat.
Generalment la reducció dels costos de producció i administració s'aconsegueixen amb l'externalitzció. Això crea unitats autònomes i independents, que treballen per objectius i es relacionen entre elles.
Aquestes organitzacions no són més que el resultat de les reestructuracions citades anteriorment i sumant l'ús de les eines tecnològiques, informacionals i de comunicació. Els factors claus de l'èxit resideixen en la capacitat de processar informació massiva, generar coneixement a partir d'aquesta i projectar de manera eficient aquesta transformació en forma d'innovació de producte o servei, o incús en forma de projecte de negoci o aliança, sobre un entorn on el que realment escasseja és el temps.
ZARA i Benetton són dos casos d'organitzacons en xarxa. Reaccionen molt ràpidament a les demandes de variació de disseny que marquen les tendències de la moda. Això ho aconsegueixen actuant en xarxes interconnectades on la informació es traspassa de manera molt ràpida gràcies a una gran utilització de les TIC. Aquesta rapidesa i bona coordinador de les xarxes d'aquestes empreses (que són xarxes a nivell mundial), permeten treure al mercat nous dissenys en questió de setmanes.
Organitzacions Virtuals
Acostumen a aparèixer per explotar una oportunitat i la poden arribar a conformar diferents empreses en diferents formes: UTEs, "joint ventures", "outsourcing", etc. Cada empresa aporta el que millor sap fer.
El núcli de l'empresa el formen el conjunt de col·laboradors, amb suficient autonomia i coneixedors dels objectius de l'empresa. Estan orientats a processos com a vehicles de creació de valor. Treballen per equips interdisciplinaris i mitjançant projectes. Es relacionen entre si i amb altres grups de l'exterior mitjançant l'ús de les TIC. D'aquesta manera el teletreball és un dels factors clau i per tant una empresa pot ser independent de la ubicació física dels seus col·laboradors.
Per tant, els factors claus de l'èxit seran els mateixos que les organitzacions en xarxa ja que la forma de treball també es en xarxes estables ja que englobarà el conjunt total de funcions que desenvolupi l'organització. En aquest cas però, és de vital importància tindre la capacitat de captar i integrar fluxos massius d'informació en les seves diverses ramificacions i explotar-la amb intel·ligència. Això es traduiria amb una menor necessitat de capital i recursos que li donaran un avantatge fonamental sobre els seus competidors.
El núcli de l'empresa el formen el conjunt de col·laboradors, amb suficient autonomia i coneixedors dels objectius de l'empresa. Estan orientats a processos com a vehicles de creació de valor. Treballen per equips interdisciplinaris i mitjançant projectes. Es relacionen entre si i amb altres grups de l'exterior mitjançant l'ús de les TIC. D'aquesta manera el teletreball és un dels factors clau i per tant una empresa pot ser independent de la ubicació física dels seus col·laboradors.
Per tant, els factors claus de l'èxit seran els mateixos que les organitzacions en xarxa ja que la forma de treball també es en xarxes estables ja que englobarà el conjunt total de funcions que desenvolupi l'organització. En aquest cas però, és de vital importància tindre la capacitat de captar i integrar fluxos massius d'informació en les seves diverses ramificacions i explotar-la amb intel·ligència. Això es traduiria amb una menor necessitat de capital i recursos que li donaran un avantatge fonamental sobre els seus competidors.
Un exemple d’Orgnització Virtual podria ser l’empresa de Confecciones ROSET; és una empresa de moda femenina ubicada a Terrassa amb un estil molt clàssic y un target de 40 anys. Fa uns 5 anys aproximadament, va decidir fer una jointventure amb una marca de roba Turca que no tenia distribució a Espanya. Es tractava d’una moda completament diferent a l’estil de ROSET, que tenia un disseny jove, atrevit i de festa, molt més actual del que la marca catalana oferia.
L’objectiu de ROSET era ampliar el seu negoci i arribar a un públic més jove. L’inconvenient és que fer-ho tot per la pròpia empresa suposava una despesa de personal i estructura que no ho feia viable, per aquesta raó va decidir fer la jointventure amb la firma Turca.
ROSET portava la part de sales & Marketing i retail de la marca i a Turquia s’ocupaven del disseny i la fabricació. ROSET i DONATELLA traballaven com a marques indepèndents i l’introducció de la marca a España va ser tot un éxit que va superar en vendes i facturació la marca original catalana.
Es caracteritzen per l'absència de jerarquia vertical, no hi ha divisió departamental formal, ni normes, ni processos preestablerts per resoldre problemes. L'elevada especialització horitzontal dels llocs de treball la fa ideal pel pensament creatiu i la innovació.
Te els avantatges de respondre molt ràpidament als canvis per facilitar la coordinació interfuncional. Però l'inconvenient que té és en autoritat i responsabilitat degut a l'estructura descentralitzada i basada amb el treball en equip.
Te els avantatges de respondre molt ràpidament als canvis per facilitar la coordinació interfuncional. Però l'inconvenient que té és en autoritat i responsabilitat degut a l'estructura descentralitzada i basada amb el treball en equip.
Organitzacions Hipertext
Les organitzacions Hipertext convinen una estructura jerarquitzada (part burocràtica) y estable amb una estructura paral·lela àgil i flexible (part inovadora). Aquest model organitzatiu permet aprofitar l’eficiència i estabilitat d’una organització burocràtica i fomentar la capacitat creativa amb la creació d’equips multidisciplinars que treballaran amb un client o per la pròpia empresa. Resolen el problema creant una base de dades de coneixement que emmagatzema tot el coneixement aportat i que posteriorment es podrà fer servir; és el pas del coneixement tàcit a l’explícit mitjançant indicacines formals del sistema de negoci.
Tal i com es comenta al document Innovación tecnológica en las empresas (veure referències al final d'aquesta entrada), Sharp podria ser un exemple d'empresa hipertext si ens centrem en com crea el coneixement a la secció d'I+D. L'empresa té una jerarquia típica en l'estructura de negocis i, en canvi, l'estructura de la secció I+D és totalment independent i paral·lela. S'identifica l'equip que estigui portant el desenvolupament d'un projecte estratègic per la companyia amb una placa daurada i aquests tenen prioritat en comprar material, ús de les instal·lacions, etc.
Organitzacions Hipertrèbol
Convinen l'estructura hipertext amb l'estructura del trèvol (deu el seu nom a l'Irlandès Charles Handy). L'estructura de negoci passa a ser una estructura trèbol i d'aquesta manera els processos innovadors es potencien més.
Existeixen tres estaments de personal (tres fulles del trèvol):
Conclusions
Tal i com s'ha comentat a la introducció de l'entrada, les organitzacions tendeixen a estructurar-se horitzontalment per poder afrontar amb èxit els canvis que succeeixen a la societat. Els diferents tipus d'organitzacions horitzontals donen més preferència o menys a les característiques essencials de les organitzacions horitzontals:
Font Pròpia. Valors: 5 Molt alt; 4 Alt; 3 Mig; 2 Baix 1 Molt Baix
També resulta lògic, que en l'anàlisi de empreses exemples de cada estil sigui bastant difícil classificar-les amb la informació que es té des de fora d'aquestes. Cada organització té un context intern i extern concret que les fa úniques. Per tant, tant l'estructura ideal com la que s'estigui aplicant, segurament siguin combinacions de diferents estratègies organitzatives.
Links d'interès
Lloc web on s'analitza l'evolució de les organitzacions cap a les horitzontals i fa una primera diferenciació entre elles:
Font:Nonaka i Takeuchi, 1995, p. 188.
Tal i com es comenta al document Innovación tecnológica en las empresas (veure referències al final d'aquesta entrada), Sharp podria ser un exemple d'empresa hipertext si ens centrem en com crea el coneixement a la secció d'I+D. L'empresa té una jerarquia típica en l'estructura de negocis i, en canvi, l'estructura de la secció I+D és totalment independent i paral·lela. S'identifica l'equip que estigui portant el desenvolupament d'un projecte estratègic per la companyia amb una placa daurada i aquests tenen prioritat en comprar material, ús de les instal·lacions, etc.
Organitzacions Hipertrèbol
Convinen l'estructura hipertext amb l'estructura del trèvol (deu el seu nom a l'Irlandès Charles Handy). L'estructura de negoci passa a ser una estructura trèbol i d'aquesta manera els processos innovadors es potencien més.
Existeixen tres estaments de personal (tres fulles del trèvol):
- El nucli dirigent que està molt implicat en l'organització i tenen el coneixement. Són insubstituïbles altament qualificats i volquen la seva vida a les empreses.
- Tota la part que no sigui estratègica ni ineludible. Aquestes funcions es subcontracten a terceres empreses.
- La tercera fulla la formen treballadors a temps parcial i temporals.
Conclusions
Tal i com s'ha comentat a la introducció de l'entrada, les organitzacions tendeixen a estructurar-se horitzontalment per poder afrontar amb èxit els canvis que succeeixen a la societat. Els diferents tipus d'organitzacions horitzontals donen més preferència o menys a les característiques essencials de les organitzacions horitzontals:
Font Pròpia. Valors: 5 Molt alt; 4 Alt; 3 Mig; 2 Baix 1 Molt Baix
També resulta lògic, que en l'anàlisi de empreses exemples de cada estil sigui bastant difícil classificar-les amb la informació que es té des de fora d'aquestes. Cada organització té un context intern i extern concret que les fa úniques. Per tant, tant l'estructura ideal com la que s'estigui aplicant, segurament siguin combinacions de diferents estratègies organitzatives.
Links d'interès
Lloc web on s'analitza l'evolució de les organitzacions cap a les horitzontals i fa una primera diferenciació entre elles:
http://www.gestiopolis.com/recursos/documentos/fulldocs/ger/lasogrhorizuch.htm
Informació trobada sobre organitzacions adhocràtiques en diferents contextos:
http://www.eumed.net/cursecon/libreria/2004/rab/2.1.1.htm
http://www.eumed.net/tesis/2006/asc/2q.htm
Llibre molt interessant sobre les estructures de les organitzacions:
http://books.google.es/books?id=9Xs5hN2QY04C&lpg=PA517&ots=LeD2kiAB0m&dq=organizaciones%20adho&hl=ca&pg=PA6#v=onepage&q&f=false
Document pdf molt interessant que amplia els continguts d'aquesta entrada i d'on s'ha extret informació:
Innovación tecnológica en las empresas. Rediseño de la empresa.
F. Sáez de Vacas, O.García, J.Palao i P.Rojo.
http://www.gsi.dit.upm.es/~fsaez/intl/capitulos/12%20-Redise%F1o%20de%20la%20empresa%20_y%20II_.pdf
S'ha utilitzat com a font d'informació:
http://www.sappiens.com/
