L'evolució del treball a Espanya en els últims anys a conduit a que la nostra economia es caracteritzi per tenir el taxa de treball més baixa de l'Unió Europea, i a l'hora la taxa d'aturats més alta d'Europa, pràcticament dupliquem la mitja de la UE.
Les causes d'aquesta situació son múltiples i complexes: algunes s'han desenvolupat en els últims anys afectant-nos de manera similar a la d'altres països com França i Alemanya, però d'altres, tenen una arrel més autòctona i es troben a la nostra tradició cultural y en decisions polítiques que es remunten fins al règim franquista.
El següent document mostra l'evolució de l'ocupació, la seva estructura i la composició al llarg del S.XX i inicis del XXI.
Tot seguit es fa un anàlisi dels diferents models de treballadors que han existit durant aquest període i com han evolucionat com a conseqüència del canvi en els mercats, l'evolució de la vida i dels diferents tipus de necessitats depenen de l'època viscuda.
Després de tot aquest anàlisi hem elaborat una reflexió de com hauria de ser la projecció futura dels professionals tenint en compte fins on hem arribat i com es troba ara la situació econòmica, social y cultural.
Evolució dels models de treballadors en els últims anys:
Situació durant els anys 50-80:
El model econòmic tancat i autosuficient que va pretendre desenvolupar el règim franquista va provocar un retard en la modernització de l'agricultura y la creació d'un model industrial poc eficient. A mesura que la nostra economia es va començar a obrir a l'exterior a partir dels anys 60 es va crear una necessitat de reconversió urgent tan al sector primari com al secundari a un ritme molt més accelerat que altres economies més desenvolupades i alliberades.
Posteriorment també cal afegir les dues crisis del petroli patides als anys 70 van colpejar l'economia espanyola amb força per la nostra gran dependència energètica.
Model del treballador:
El model de treballador d'aquella època no necessitava una formació específica, a Espanya la mà d'obra era barata i els sectors predominants eren el primari i el secundari.
El treballador tenia l'objectiu de buscar una feina i mantenir-la durant el màxim de temps possible; buscava una estabilitat laboral amb feina que fos segura i fixa.
Es molt popular la figura de l'aprenent. Els joves començaven la seva primera feina com aprenents. El pas dels anys els hi feia agafar experiència i evolucionar dins de l'empresa escalant a càrrecs superiors.
Situació durant els anys 90-00:
Ens trobem en una intensa reactivació econòmica:
- Espanya ja forma part de la unió Europea. Reconversió de l'agricultura i de diversos sectors industrials, accelerats pe l'entrada a Europa.
- La reforma laboral de 1984 introdueix els contractes temporals.
- La presència de la dona al mercat laboral agafa força.
Model del treballador:
Espanya es ven a Europa per tenir una mà d'obra barata. A la feina el que compta és ser productiu, i als empresaris busquen treballadors responsables i compromesos.
La construcció comença a tenir molta presència, no fa falta formació per poder gaudir d'un bon sou i només cal fer be la feina i ràpid.
També podem dir que és l'època dels oficis, és necessari gent pràctica i que conegui un ofici per incorporar-se al mon laboral.
Tothom es prepara pel canvi de segle, després de viure molts canvis tècnics i no tècnics, ens trobem en el declivi de l'era industrial i entrem en el naixement de l'era del coneixement i la innovació.
Espanya deixa de vendre's com mà d'obra barata perquè altres països (Europa de l'Est) son més competitius.
Model del treballador:
Les empreses necessiten optimitzar recursos i innovar per ser competitives. Es converteixen en buscadors de talents, creatius, amb psicologia positiva, que aportin novetats, amb domini personal i capacitat de treballar en equip.
En definitiva es busca "capital humà" capaç d'aportar coneixements a l'empresa que la facin ser competitiva i innovadora.
Reflexió:
Rifkin, autor de "El fin del trabajo", comenta al seu llibre que l'atur que estem patint actualment és un atur tecnològic i no de falta de demanda. D'aquesta frase es dedueix que estem en una època de canvi, el disseny del mercat i l'economia actual esta a deixant de funcionar i necessitem un canvi.
Tots coneixem quina és la reacció al canvi, un rebuig inicial, i sota el nostra punt de vista és on es troba ara la societat. Em estat tan bé tots aquests anys que ens pensem que això de la crisi "ja passarà". Com si fos una turmenta d'estiu.
Tots coneixem quina és la reacció al canvi, un rebuig inicial, i sota el nostra punt de vista és on es troba ara la societat. Em estat tan bé tots aquests anys que ens pensem que això de la crisi "ja passarà". Com si fos una turmenta d'estiu.
Per on hauríem de començar per provocar aquest canvi?
Per la formació i l'educació. Hem volgut escollir quest vídeo de l'escola Montserrat on la seva directora és una monja, li diuen "Sor innovación", ens ha sobtat que una persona amb aquest perfil aposti tant per potenciar la creativitat en els nens i adolescents.
Quan parlem de formació, deixem de limitar-nos a la formació fins aconseguir un títol universitari o un grau professional. La formació s'ha convertit en una feina més que formarà part de tota la nostra "vida professional" si no volem quedar-nos enrrere, la formació s'ha convertit en una necessitat contínua.
També podem parlar de la flexibilitat en el mercat laboral. Abans un enginyer havia de treballar a producció, departements d'enginyeria, I+D, etc... però les persones cada cop som més flexibles i moltes empreses donen l'oportunitat a enginyers a dedicar-se al mon del Markeitng, per exemple. O metges que acaben dedicant-se a la gestió del coneixement com el conegut Doctor Mario Alonso Puig.
Ara és el moment per apostar pel canvi, en necessiten ments creatives i amb talent, hem de buscar allò que ens agradi però també que siguem bons, tot i que sigui totalment diferent del que pensaves fer o pel que t'has preparat. Perquè si tens talent, l'èxit vindrà segur.
A aquesta assignatura em gaudit molt perquè hem rebut les explicacions de la situació actual i del que ens espera al futur de manera molt pragmàtica i sense gaire disfresses, però això si, ara depèn del que escolli cadascú.
Acabem amb aquesta pregunta: Quan erets petit i en feien pintar una rodona; erets capaç de sortir-te de la ratlla? Segurament, no. Abans era només un exercici de classe, però series capaç de sortir-te'n ara?
Bibliografia:
LLibre: "Pasión por innovar, de la idea al resultado", Franc Ponti i Xavier Ferreres.
